Kompromat és un terme rus per referir-se a documents i informació comprometedors políticament o en altres vessants de la vida privada d'una figura pública, recollits per la policia política o pels serveis secrets. És un mot creuat d'origen rus, компромат, compost de Компромети́рующий материа́л, komprometíruiusxi material, que vol dir «material comprometedor».
Aquests tipus de documents, fotos, àudios, vídeos… reals o fabricats, es fan servir per a campanyes de publicitat negatives, xantatge, o per assegurar lleialtat. El kompromat és una eina molt habitual en la política interna i internacional que va ser desenvolupada a la perfecció pels serveis secrets de la Rússia soviètica que continuen fent servir alegrement a Rússia, els estats postsoviètics i altres estats, com ara Espanya, on José Manuel Villarejo n'hauria desenvolupat una versió ibèrica.
El «kompromat» feia part del manual bàsic dels agents de la policia secreta russa, el KGB, on, entre molts altres, el jove Vladímir Putin va rebre la seva educació. Ja el 2012, el periodista Enric Juliana i Ricart escrivia: «El kompromat s'ha convertit en una tàctica de combat habitual a la Rússia postsoviètica.» Els temps de les fotos obscures en cases de barrets dels films d'espionatge s'han acomplert. Els mètodes s'han modernitzat: ara furoners pengen, per exemple, pornografia infantil a l'ordenador personal d'adversaris. Kompromat emés a la televisió de l'estat rus, ha contribuït, entre molts altres, a la caiguda del fiscal general Iuri Skuratov el 1999 quan aquest començava investigar la corrupció al Kremlin i que Borís Ieltsin (1931-2007) va demanar ajuda a Putin. Poc després, Putin va ser promogut primer ministre.
Sobretot en relació amb Rússia, quan un comportament o l'actitud prorús d'un polític occidental sembla incomprensible, aviat surten sospites que els serveis russos tenen «kompromat», com va ser el cas el 2017 amb Donald Trump. En aquest cas, el cap del servei de premsa de Putin va negar rotundament: «El Kremlin no recull material comprometedor», tot i que hi ha proves que ho continuen fent. En la crisi d'Ucraïna de 2022, hi ha fonts que atribueixen l'actitud vacil·lant de polítics alemanys, com ara l'excanceller Gerhard Schroeder, a l'existència de kompromat.
A més, des del començament del segle xxi l'empresari Sergeï Gòrxkov ha desenvolupat una web especialitzada en la publicació de kompromat. Per un grapat de dòlars, s'hi publica qualsevol document sobre qualsevol persona. Com també van publicar material sobre polítics russos que encara eren en «estat de gràcia» van tenir problemes, algunes webs van ser bloquejades per Rússia i els seus propietaris van ser assetjats per agències del govern.